Julio Menéndez Cordero: 47.500€ i Incapacitat Permanent Total després de sofrir un accident treballant en la construcció.
“Treballava per a una empresa de construcció des de desembre de 2010 amb un contracte laboral com a Paleta Oficial de 1a de la construcció fent aquest treball fins que vaig sofrir l’accident laboral”
La meva mà va quedar destrossada en caure’m un bloc de 17Kg damunt.
El 25 de març de 2011, estava aixecant un mur en el Camp de Futbol del Charcón, de Santa Cruz de Tenerife, juntament amb els meus companys Juan i Manuel, quan a Juan, que estava pujat en una bastida a 2 metres d’altura, se li trenca un bloc de formigó d’uns 17kg que manipulava, caient sobre el meu. Per a protegir-me em vaig cobrir amb la mà dreta que em va quedar destrossada”
Les lesions sofertes per Julio van ser la fractura d’escafoides de la mà dreta.
En sentència judicial va quedar acreditat el següent:
Curació: Aquesta lesió va trigar a curar 392 dies, dels quals 3 dies van ser d’ingrés hospitalari i la resta impeditius.
Malgrat els dies de curació, avui dia li han quedat les seqüeles següents: “anquilosi/artrodesis de la nina en posició funcional, material de osteosíntesis, síndrome residual post-algodistrofia de la mà i un perjudici estètic lleuger”.
Aquestes seqüeles li han suposat la determinació d’una Incapacitat Perma-nent Total per a la seva professió habitual com a Oficial 1r de la Construcció.
La falta de mesures de prevenció de riscos laborals era coneguda per l’encarregat.
El procediment de treball era inadequat i perillós per als treballadors, no complint amb la normativa en prevenció de riscos laborals. Això era a més, conegut i tolerat per l’encarregat.
Julio va rebre 47.500€ per danys i perjudicis.
El Jutjat social de Santa Cruz de Tenerife va dictar sentència el 22/4/2015 per la qual condemnava a l’empresa i a la seva entitat asseguradora a indemnitzar al treballador en 47.500 € per danys i perjudicis derivats de l’accident laboral.
*Volem assenyalar que la indemnització no va ser tan alta perquè Juliol tenia una edat pròxima a la jubilació Si hagués tingut 20 anys, la seva indemnització hauria superat els 100.000 euros
Mariano García Expósito: 31.942€ d’indemnització per la caiguda d’un mur sobre la seva cama.
El mur que estàvem construint es va esfondrar aixafant-me la cama
“Tota la meva vida he treballat en la construcció. En el moment de l’accident era oficial de 1a. El desgraciat accident em va ocórrer el 3 de març de 2010, quan treballava al Parc d’Esport i Salut de Boadilla del Monte. Estàvem pujant un mur d’uns 14 metres d’ample i uns 2´80 d’alt. Quan es va produir l’accident em trobava pujat a una bastida d’1 metre d’altura, el mur es va esfondrar caient-me damunt i aixafant-me la cama”.
En l’accident laboral Juliol va sofrir la fractura de la tíbia esquerra, a l’altura del genoll, que es va complicar amb l’aparició d’una trombosi venosa profunda i una síndrome post-flebític, amb un retard en la consolidació de la fractura que va requerir una nova intervenció.
Les seqüeles derivades de l’accident van ser dolor de genoll esquerre de predomini mecànic, sobrecàrrega i esforç i un perjudici estètic lleuger.
No hi havia mesurades de Prevenció de Riscos Laborals
EL’accident va ser causa de la negligent actuació dels responsables de la Prevenció de Riscos Laborals de l’empresa que va subcontractar a la seva empresa, els qui en el moment de l’accident no havien procurat les mesures necessàries per al compliment de les obligacions de cura mínimes establertes per la Legislació de Prevenció de Riscos Laborals.
Mariano va rebre 31.942€ per danys i perjudicis de l’accident laboral laboral
El Jutjat social de Madrid va dictar sentència el 11/2/2014 per la qual condemnava a l’empresa i a les seves entitats asseguradores a indemnitzar al treballador en 31.942 € per danys i perjudicis derivats de l’accident laboral.
Carlos Lozano: 200.000€ i pensió vitalícia per l’amputació d’un peu.
Tenia un contracte de conductor de camions, però l’empresa em va manar aixecar un mur, que va caure sobre el meu.
“Sempre he treballat en el sector del transport de mercaderies. L’accident laboral el vaig sofrir treballant com a conductor de camions. Bé, almenys això és el que posava en el meu contracte, perquè la realitat és que a mi i a tots els treballadors d’aquesta empresa ens obligaven a fer tot tipus de tasques que no tenien res a veure amb la nostra professió. Concretament a mi em van obligar a aixecar un mur d’uns 5 metres d’alt a pesar que mai a la meva vida havia treballat com a paleta. El mur es va esfondrar i em va agafar la cama que al final em van haver d’amputar a l’altura del turmell.”
La formació en Prevenció de Riscos Laborals era per a conductor no per a paleta
La inspecció de treball va estendre acta d’Infracció per entendre que l’accident laboral és conseqüència de l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. L’empresa ho va impugnar argumentant que al treballador si que li havia donat formació en prevenció de riscos laborals però clar se li va formar per a la professió de conductor de camions i no per a la de paleta.
A més de les evidents seqüeles físiques i psicològiques, el treballador ha quedat afecte d’una incapacitat permanent total per a la seva professió habitual.
Després de la sanció a l’empresa, la pensió vitalícia és del 95%
L’inspector també va sancionar a l’empresa amb un recàrrec de prestacions del 40% pel que en comptes de cobrar una pensió vitalícia del 55% del seu salari, aquesta paga es va veure incrementada en aquest 40% arribant a ser de pràcticament el mateix que cobrava abans de l’accident
Després de l’acord, la indemnització va ascendir a 200.000€.
Una vegada iniciat el procediment penal, mitjançant acord, l’entitat asseguradora de l’empresa va abonar al treballador una indemnització per danys i perjudicis de 200.000 euros.
Informació relacionada que pot ser del teu interès
Pedro Infante: 90.000€ per fractura de pelvis en quedar mig soterrat en una rasa.
La rasa no es va apuntalar i en esfondrar-se em va tapar mig cos. Podia haver-me cobert per complet i morir per asfíxia!
“Portava treballant per a la meva empresa des de l’any 1997 amb la categoria d’oficial de 2a. El 16/02/2011 em trobava treballant en una obra en la qual estàvem col·locant tubs de pvc. El terreny estava mullat i molt inestable. El nostre patró no ens va facilitar cap mitjà per a apuntalar la rasa que estàvem realitzant per a poder ficar els tubs. En un moment donat, la rasa es va esfondrar atrapant-me mig cos i fracturant-me la pelvis. Podria haver estat pitjor i haver-me enterrat per complet i haver mort asfixiat”
La inspecció de treball va estendre acta d’Infracció per entendre que s’havia produït un omissió de mesures de seguretat molt greu.
Pedro va cobrar 90.000€ sense necessitat d’anar a judici.
Una vegada iniciat el procediment penal, mitjançant acord, l’entitat asseguradora de l’empresa va abonar al treballador una indemnització per danys i perjudicis de 90.000 euros.
En aquest cas no va ser necessari acudir a judici com temen molts dels lesionats en accidents laborals. La pòlissa de l’empresa va pagar per complet la indemnització que li corresponia al nostre client.
Margarita va sofrir traumatisme encefàlic a causa d’un atropellamen.
Equest testimoniatge no està escrit en primera persona perquè Margarita va preferir que ho relatéssim nosaltres. Aquest és un dels casos que més ens han impactat als socis de Indemnización por Accidente.
Margarita va sofrir traumatisme encefàlic a causa d’un atropellament.
Margarita treballava com a interna i es trobava completament sola al nostre país. En el seu moment lliure va ser atropellada creuant per un lloc indegut i hospitalitzada per un traumatisme encefàlic greu que la va tenir a la vora la mort i li va provocar lesions cerebrals, afortunadament només de moderada intensitat (pèrdua d’olfacte, gust i una limitació lleugera de la seva capacitat cognitiva). Va necessitar de molts mesos d’hospitalització en un centre de rehabilitació neurològica als afores de Madrid.
La companyia volia pagar-li una indemnització molt baixa, al·legant que la culpa era de Margarita.
La família per a la qual treballava es va desentendre d’ella, per la qual cosa la seva situació física, econòmica i emocional sense un familiar ni amic a Espanya era desoladora. Un altre lesionat de l’hospital i client nostre li va parlar de nosaltres i ens va trucar per a dir-nos que havia estat l’advocat de l’asseguradora del vehicle que li va atropellar, amb un xec de 10.000 euros com a pagament de la seva indemnització. L’advocat argumentava que l’havia de considerar un regal perquè la culpa de l’atropellament havia estat seva.
Afortunadament es va assessorar a temps i rebutgem de ple tan miserable indemnització, explicant-li que el creuar per un lloc indegut si que pot suposar una concurrència de culpes i una disminució de la indemnització però que no es podia realitzar valoració ni cap negociació fins que no sabéssim l’abast real de les seves lesions i les seqüeles que li poguessin arribar a quedar. Esment especial a la falta d’ètica de l’advocat de l’asseguradora, negociant amb una persona que no tenia totes les seves facultats mentals.
Però no queda aquí la cosa, l’asseguradora (de la qual ometem el seu nom perquè la realitat és que totes actuen igual) davant la nostra negativa a acceptar aquesta indemnització i sabent que al final acabarien pagant molt més a causa de la intervenció un advocat especialitzat en accidents de trànsit, van deixar de pagar-li l’estada en el centre de rehabilitació on es trobava internada. Parlem amb l’advocat de l’assegurança i li expliquem que si deixaven de pagar el centre on estava internada es quedava literalment al carrer, li demanem que ens donessin uns dies per a intentar buscar una solució però l’advocat argumentava que el cost en aquest centre era de 200 euros diaris i que la culpa era nostra per no acceptar la indemnització i tractar d’aprofitar-nos de l’asseguradora.
Davant la negativa de la companyia, el jutge va forçar el pagament d’un avançament de la indemnització
Mai ens havíem trobat en una situació així. Ens va cridar a nosaltres perquè no tenia a ningú més. Així que els dos socis del despatx ens vam anar a recollir-la amb el nostre cotxe particular. Mai se’ns oblidarà la cara de Margarita amb les seves pertinences en 4 bosses al carrer. Vam tenir la gran sort que una infermera del centre, commoguda per la seva situació, la va acollir a la seva casa uns dies fins que aconseguim que el jutge forçarà a l’asseguradora al fet que pagarà una bestreta econòmica a la lesionada per a almenys poder subsistir.
Els despatxos d’advocats aprenem cada dia dels nostres propis clients. Margarita ens va fer adonar-nos d’alguna cosa que des de llavors tractem de transmetre a tots els advocats que s’incorporen al nostre despatx: un advocat especialista en accidents de trànsit no és un nero tramitador d’indemnitzacions. Tractem amb persones i si, els diners és molt important, però l’advocat ha de donar solució integral als problemes dels seus clients. Amb Margarita, aconseguim que li reconeguessin les seqüeles de pèrdua d’olfacte i de gust gràcies a que vam remoure Roma amb Santiago per a aconseguir que li fessin una prova de potencials amb la qual acreditem aquestes seqüeles.
47.000€ d’indemnització després d’una reducció de només un 30% per creuar per un lloc indegut
AAl final aconseguim una correcta valoració de les seves seqüeles i solament una reducció del 30% de la seva indemnització per creuar per un lloc indegut, cobrant així 47.000 euros d’indemnització, 5 vegades més que el que l’asseguradora li volia oferir al principi.
Quan les asseguradores es gasten els diners en notes de premsa parlant del frau que sofreixen i el dolents dolentíssims que són els lesionats en accidents de trànsit, que tracten de cobrar més del que els correspon… sempre ens recordem del cas de Margarita.
David Román Fernández: 260.000€ de d’indemnització per un accident de trànsit.
“Vaig tenir un accident tornant dels San Fermines. Viatjava en el meu cotxe, però com a passatger. El vehicle el conduïa un amic i… es va quedar adormit. Vaig sofrir múltiples lesions que, a més de molestes i doloroses, m’incapaciten per a desenvolupar la meva professió: sóc oficial de 1r de la construcció. No podia conformar-me. Havia de fer alguna cosa.”
Vaig estar assessorat en tot moment.
Em vaig posar en mans de Indemnización por Accidente, que en aquests moments gestionava també la reclamació de la meva dona, Bàrbara. Ella acabava de sofrir un esquinç cervical, en un cop per abast, i va acabar cobrant 4.500 euros per la seva lleu lesió.
Vaig obtenir més del doble del que l’asseguradora oferia al principi.
“Durant els dos anys que va durar la meva reclamació, vaig estar assessorat en tot moment pels advocats i metges de Indemnización por Accidente. I vaig obtenir més del doble del que l’asseguradora volia oferir al principi.”
En poder assistir a David gairebé des del dia de l’accident, va poder ser seguit pels nostres perits mèdics i aconseguim la quantitat de 260.000 euros d’indemnització, de la qual gustosament ens va pagar el 10% pel nostre treball.
260.000 euros d’indemnització i continuem sent amics.
David va haver de denunciar al conductor, el seu amic íntim, per a poder reclamar la indemnització d’una forma justa i segura. Però no vam haver d’arribar a judici, el conductor no va haver de pagar cap multa, ni va sofrir la retirada de carnet ni cap inconvenient. En l’actualitat continuen sent amics i David és el nostre màxim prescriptor en la zona de Guadalajara.
María Luisa Cámara Salinas: 20.700€ d’indemnització per lesions lleus en un autobús.
“El 21 de juny de 2004, viatjava com a passatgera en un dels autobusos de l’EMT a Madrid i vaig sofrir un lleu accident. Era una simple cervicalgia, però em va impedir assistir al treball durant 28 dies i em va deixar com a seqüeles una limitació en la mobilitat i dolors en les vèrtebres del coll. Em vaig posar en contacte amb Indemnización por Accidente.”
Eren lesions lleus, però m’havien deixat seqüeles.
La valoració d’aquesta mena de lesions oscil·la entre els 8.000 i els 10.000 euros. Però l’asseguradora de l’autobús, Zurich, es negava a entrar en negociacions amb nosaltres. El temps passava…
El temps passava, però va valer la pena esperar.
“El judici es va allargar tres anys perquè una de les passatgeres lesionades, que tenia altres advocats, va trigar moltíssim a recuperar-se de les seves lesions.”
Però María Luisa va saber tenir paciència. Va entendre que aquests terminis no depenen de nosaltres i que amb l’actitud d’aquesta asseguradora, no ens quedava més remei que esperar.
La meva paciència em va recompensar amb més de 20.700 euros d’indemnització
L’asseguradora va continuar negant-se al pagament, fins i tot existint sentència al nostre favor. Però el temps ens va donar la raó i la companyia el va pagar en concepte d’interessos: 20.767’47 euros. Al febrer de 2009, María Luisa va cobrar aquesta xifra més la indemnització per les seves lesions. Moltes gràcies María Luisa per la teva paciència.
Isabel Navarro i el seu marit José: més del triple d’indemnització del que els oferia la seva asseguradora.
“Anàvem conduint per la carretera de Serracines a Daganzo, a Madrid, i rebem un impacte per darrere.” Tant la meva dona com jo sofrim un esquinç cervical que ens va tenir diversos mesos amb molèsties i a més vam haver d’anar un temps a un centre a rebre rehabilitació.
No estàvem conformes amb el que oferia la nostra assegurança.
Com tots dos estaven jubilats i no treballaven, l’asseguradora va valorar les seves lesions en 1.400 i 1.100 euros, respectivament.
“Havíem passat un bon esglai i a més no estàvem conformes amb el que ens oferia la nostra asseguradora. Per això truquem a Indemnización por Accidente”.
No paguem ni un euro pel procés.
Es van posar a les nostres mans i presentem la pertinent denúncia en els jutjats de Torrejón de Ardoz. El forense va valorar de forma molt diferent les seves lesions i van acabar cobrant 4.197’94 i 4.649’70 euros, respectivament.
Al final, aconseguim més del triple d’indemnització.
A més, la nostra intervenció no els va costar ni un euro: el seu segur va acabar pagant-los els nostres honoraris del 15% en concepte d’assistència jurídica contemplat en la seva pòlissa. I van aconseguir més del triple del que li oferia l’asseguradora.
